Montse Arévalo, 55 anys, activista social

"Hem tret de la prostitució a 20 nenes colombianes que tenien entre 7 i 12 anys"

La presidenta de l'ONG Fòrum per la Solidaritat celebra el 10è aniversari de l'entitat amb diversos projectes de cooperació internacional a Colòmbia

Va néixer a Tarragona però porta 20 anys vivint a Sant Boi de Llobregat. Està separada i té dos fills. Va estudiar Humanitats i Belles Arts a la Universitat de Barcelona i després va fer un cicle de Ceràmica i Estampació a l'Escola Massana, va cursar Secretariat Internacional i també va fer la carrera de Música, encara que no la va acabar. Aquest llarg currículum queda complementat per les activitats de caire social que ha desenvolupat paral·lelament al llarg de la seva vida. En arribar a Sant Boi va formar la colla de bastoners Branquilló i la coral Xerinola, i actualment és la vicepresidenta de l'Associació Aramis, una entitat que reivindica les condicions adequades pels discapacitat físics. A més, és membre del Consell de Dones, del Consell de Nova Ciutadania (immigració) i del de Cooperació, a partir dels quals defensa la igualtat i la integració d'aquests col·lectius en la societat. Des de fa 10 anys és la presidenta de la ONG Fòrum per la Solidaritat, una entitat que va formar amb la col·laboració de Gustavo Guzmán, comandant de la guerrilla M-19 de Colòmbia i exiliat que Felipe González va acollir, i que té com a objectiu ajudar en el desenvolupament de Colòmbia i altres països sud-americans.

Com es va formar l'ONG Fòrum per la Solidaritat?

Fa més de 10 anys vaig conèixer a Gustavo Guzmán, que llavors estava exiliat a Madrid, qui em va comentar la situació de Colòmbia i em va animar a muntar l'ONG ja que feia molts anys que el tema de les dificultats que passaven a Colòmbia i les guerrilles m'interessava molt. Vaig pensar que tenia raó però formar una entitat així és un llarg procés de temps i sola no podia fer-ho encara que finalment vaig trobar a persones que es van unir. Temps després, en un curs que vaig fer a Madrid em vaig trobar novament en Gustavo Guzmán, amb qui vaig preparar una sèrie de documentació, i en tornar aquí vam preparar els estatuts de l'entitat, l'acta fundacional... I aleshores vam començar amb les activitats, i fins ara ha estat una trajectòria de 10 anys.

De quina forma es distribueixen els recursos de l’ONG?

Fins ara els recursos s’han distribuït en dues parts iguals perquè considerem que les dues destinacions són iguals d’importants. Per una banda, es destina el 50% a l’ajut de Cooperació Internacional, és a dir, a tot allò que són projectes dedicats pel Tercer Món, pel Sud on hi ha més problemes de desenvolupament. Per l’altra, el 50% restant és el que es correspon amb els recursos pel tractament de la nova ciutadania, que és com es diu ara a la immigració. Tot això pel que fa als recursos econòmics, quant als recursos humans... aquesta és una activitat voluntària que es realitza de forma altruista i, per tant, els que hi participem hem de treballar a part per poder mantenir-nos.

Amb el 50% de l’ajuda de Cooperació Internacional tracteu la pobresa i la prostitució infantil. A partir de quins mitjans procureu ajudar a la gent que viu aquestes situacions?

Per ajudar a sortir de la pobresa a algunes famílies del districte d’Aguablanca, el més pobre de tot Cali, a Colòmbia, vam muntar un taller de tall i confecció i a Santa Cruz de la Sierra, a Bolívia, vam obrir un forn pastisseria. A més, es van reconstruir un total de set cases a Cochabamba a les quals se’ls havia caigut el sostre.

Referent a la prostitució infantil, en el 2008, vam treure de la prostitució a 20 nenes que tenien entre 7 i 12 anys. El president Uribe ens va concedir una finca on ara estan les nenes. Tenen un psicòleg, un psiquiatre, un ginecòleg i dos professors i les atenen a la vegada que fan cursos a les mares perquè aprenguin algun ofici, de manera que després no tornin a portar a aquestes nenes a prostituir-se, perquè si volen menjar evidentment tornaran a caure en la mateixa història.

També realitzeu un programa de reinserció laboral pels presos, en què consisteix?

En aquest programa hi participen els interns de la presó de Cartago, a Colòmbia, i treballen en l’elaboració de collarets i polseres. També fan brodats a roba de tipus eivissenca, però a més, aquest programa inclou diversos cicles formatius per les seves famílies, perquè també es puguin dedicar a tot aquest tema. Els productes que els presos elaboren són venuts aquí i els diners que es guanyen de la seva venda els envia el Fòrum per la solidaritat a una entitat colombiana, la qual s’encarrega d’ingressar l’import en el compte dels presos perquè les seves famílies puguin pagar l’arrendo, el menjar, l’escola dels nens...

Fòrum per la Solidaritat col·labora amb el comerç just?

Durant el temps que porta en marxa encara no ha col·laborat en cap activitat d'aquest tipus, però actualment se'ns ha cedit una finca de cafè a Cali que en un curt període de temps s'explotarà i serà destinada per l'elaboració de cafè de comerç just que importarem per vendre aquí i enviar allà els ingressos. Hi treballaran entre 160 i 180 persones, fet que contribueix al codesenvolupament que impulsa la Cooperativa Internacional.

Quina classe de servei porta a terme l'entitat per ajudar la nova ciutadania, la immigració a Sant Boi?

Tenim un advocat especialitzat en la llei d'estrangeria que atén els nouvinguts els dimecres a la tarda. Els dimarts al matí i els dijous i els divendres a la tarda la seu de Fòrum per la Solidaritat, a la plaça Montserrat Roig, 1 (1); està oberta per si hi ha nouvinguts i se'ls ha de preparar el currículum, assessorar per buscar feina o per portar els fills a les escoles, ajudar-los amb l'empadronament i apuntar-los a la seguretat social... Guiar-los en tot un cúmul de coses que han de saber quan venen perquè si no no tenen ni idea.

Es segueix algun pla d'inserció social pels immigrants?

Realitzem activitats de sensibilització ciutadana per apropar tota aquesta gent, sobretot a les escoles ja que els nens són un factor molt important, són el nostre futur, i cal que tant els immigrants com nosaltres mateixos coneguem ambdues cultures per poder integrar-los a la societat d'acollida. El nostre lema és que la cultura de pau i els drets humans evolucionin per aconseguir un món molt millor entre tots.

Com es festejarà el desè aniversari del Fòrum per la Solidaritat?

En el mes de desembre d'aquest any farem un sopar com a cloenda i està confirmada la presència de la Piedad Córdoba, una activista defensora dels drets humans que vindrà de Colòmbia, i encara està per confirmar Juanes, el cantant. Segons com tinguem el pressupost ho farem però tampoc serà una despesa grandíssima que ens impedeixi fer els projectes.